Fa uns quants dies que no escric i la veritat és que els considere prou aprofitats . He decidit incloure més enllaços de blogs valencians. He descobert alguns molt bons com ara "Tirant a fotre", així com el ja clàssic blog de Enric Tur que, tot i fer-se en castellà, considere que és del millor que es fa en estes terres. La veritat és que s'està construint una xarxa de blogs prou interessant que, donades les mancances de C9, desenvolupa una tasca informativa crucial en els temps que estem vivint.
Jo he estant llegint i pensant una mica sobre el finançament autonòmic. El PSOE demostra que, en política territorial, aplica en típic puny de ferro de l'espanyolisme, tot i que ho fa en guant de seda, cap avanç, cap novetat. El que sí que he vist amb cert optimisme és l'acostament que s'ha produït amb el govern català. Podem cantar-lo de diverses formes, però el correcte funcionament de l'Arc Mediterrani es fa inprescindible i cap demagògica populista pot amagar-ho durant més temps. En tot cas el model se'ls esgota i davant la crisi, el projecte que el PP tenia per a València, es fa del tot inviable. S´han hagut de rendir a l'evidència i fer el que els propis empresaris valencians i el sentit comú demanaven: parlar amb aquells amb els que tenim interessos comuns.
Fa uns mesos va transcendir el cop de timó que va donar Aznar sobre el PP valencià arran la declaració de Ares, allà per l'any 2003. El suposat valencianisme de Camps va ser guardat al calaix i l'Honorable va col·locar-se per a la ocasió el típic vestit que la dreta valenciana llueix quan rep el toc dels caps madrilenys: el del espanyolisme blaver, i d'aquesta fatxa, el nostre màxim representant ens ha fet passar pels moments més botxornosos mai vistos en un representant del poble. Aigua passada sembla ser ara. Pareix que el circ genovés dels últims temps te massa ocupats als guardians de les essències de la pàtria (espanyola, com no) i el nostre president aprofita l'avinentesa per fer política de trellat ni que siga per primera volta des de que ostenta el càrrec. A la fuerza ahorcan que diuen els castellans. En tot cas, com ja s´ha dit per altres instàncies, aquesta successió d´episodis deixa palès el rerefons marxista del personatge de marres (estos són els meus principis...). Res de nou.
Personalment veig un discurs diferent que m'agrada, però passa una cosa: No em fie d'ell. Veurem en què acaba tot açò i amb el cor en la mà i, tot i les meues reserves i per damunt de qualsevol simpatia partidista, espere que bé. No ens podem permetre el luxe de perdre cap tren més.
Jo he estant llegint i pensant una mica sobre el finançament autonòmic. El PSOE demostra que, en política territorial, aplica en típic puny de ferro de l'espanyolisme, tot i que ho fa en guant de seda, cap avanç, cap novetat. El que sí que he vist amb cert optimisme és l'acostament que s'ha produït amb el govern català. Podem cantar-lo de diverses formes, però el correcte funcionament de l'Arc Mediterrani es fa inprescindible i cap demagògica populista pot amagar-ho durant més temps. En tot cas el model se'ls esgota i davant la crisi, el projecte que el PP tenia per a València, es fa del tot inviable. S´han hagut de rendir a l'evidència i fer el que els propis empresaris valencians i el sentit comú demanaven: parlar amb aquells amb els que tenim interessos comuns.
Fa uns mesos va transcendir el cop de timó que va donar Aznar sobre el PP valencià arran la declaració de Ares, allà per l'any 2003. El suposat valencianisme de Camps va ser guardat al calaix i l'Honorable va col·locar-se per a la ocasió el típic vestit que la dreta valenciana llueix quan rep el toc dels caps madrilenys: el del espanyolisme blaver, i d'aquesta fatxa, el nostre màxim representant ens ha fet passar pels moments més botxornosos mai vistos en un representant del poble. Aigua passada sembla ser ara. Pareix que el circ genovés dels últims temps te massa ocupats als guardians de les essències de la pàtria (espanyola, com no) i el nostre president aprofita l'avinentesa per fer política de trellat ni que siga per primera volta des de que ostenta el càrrec. A la fuerza ahorcan que diuen els castellans. En tot cas, com ja s´ha dit per altres instàncies, aquesta successió d´episodis deixa palès el rerefons marxista del personatge de marres (estos són els meus principis...). Res de nou.
Personalment veig un discurs diferent que m'agrada, però passa una cosa: No em fie d'ell. Veurem en què acaba tot açò i amb el cor en la mà i, tot i les meues reserves i per damunt de qualsevol simpatia partidista, espere que bé. No ens podem permetre el luxe de perdre cap tren més.
4 comentaris:
I perque no càrregues l'imatge al teu servidor i deixas de fer hotling i robar "ancho de banda".
Sugerència acceptada. És el que fa nar aprenent sobre la marxa. gràcies pel consell.
Ja fa uns dies que vaig vore el teu enllaç, però encara no havia tingut temps de agrair-te'l. Moltes gràcies també pel compliment. Ens anem llegint (i t'enllace també per a tindre't més a ma).
Tot un plaer. Sense ànim d'adulació gratuïta, crec que ets tot un referent per als internautes valencians i inclús de més enllà.
Publica un comentari a l'entrada