Després del cap de setmana tan mogut que hem tingut ací a Torrent, he aconseguit seure per tal de reflexionar un poc sobre els fets. He de reconèixer que la eufòria m'ha durat fins el migdia d'avui i ara em fa l'efecte que la qüestió ha deixat de ser de rabiosa actualitat. Sembla que tot el món ha dit ja la seua i que poca cosa es pot dir més. Per la meua part, aquest és un dels pocs moments en el que m'he sentit orgullós del meu poble i que pense que tot no està perdut, que a pesar de que els indicis semblaven negar-ho, hi ha teixit social al qual només fa falta que se'l desperte i, més important encara, hi ha vida intel·ligent més enllà dels dos extrems que suposen el conservadurisme ranci, per una banda, i el mascaxapisme incívic, per l'altra. Ara només resta que no s'extingisca la flama i que tot açò es prenga com un inici. Seria bó que tota aquesta resposta ajudara a revifar els Moviments Socials i afavorir així iniciatives que aposten per la vertebració de una societat diversa i plural, per a que les desconfiances, prejudicis i suspicàcies entre les diverses comunitats de torrentins vagen caiguent i s'establisca una autèntica cultura del diàleg. Dialogant amb l'altre és com ens adonem que les aparents diferències no són més que miratges que ens impedeixen vore a l'altre com a un igual, i que, al cap i a la fi, no som tan diferents com pensàvem. Ens hi juguem molt en açò, tant els nouvinguts com els que ja estàvem ací. No hi ha res pitjor que viure amb pors i recels.
I tornant al que va passar el dissabte, un no deixa de preguntar-se quina resposta s'hauria donat si la policia haguera actuat amb una mica més d'honestitat (no va estar bé eixa forma de des-incenctivar la participació de la gent) i, sobretot, si la Corporació Municipal haguera mostrat un mínim d'interés en col·laborar amb la iniciativa cívica. Tal volta estaríem parlant d'una xifra molt superior als 200. Tant se val. El poble de Torrent va deixar clar a tot el país de quina part estava i si els que ens governen volen quedar-se al marge, ja s'ho faran.
M'agradaria felicitar a tots els assistents a l'acte de Moralets i encoratjar-vos a que continueu sent part activa en la vida social i política del poble. Tota política que no fem nosaltres, algú la farà contra nosaltres.
No vull acomiadar-me sense comentar una altra cosa que ja fa temps que em molesta i que en aquesta ocasió m´ha tret senzillament de polleguera: Per què s'empenya tota la premsa, llevat d'honroses excepcions, de tractar aquestes noticies com si foren baralles de bandes juvenils? El partit del dissabte no era Latin Kings contra Ñetas, era demòcrates contra anti-demòcrates. I si en altres conflictes la cosa sembla clara, per què no en aquest?
Fotos: La Opinión de Torrent
3 comentaris:
Per ara és el millor comentari que he llegit, fàcil d'entendre i ho has dit tot. És ,més, sense insultar a ningú, i defensant la democràcia.
Un salut.
Certament és del que es tracta. La democràcia cal cuidar-la dia a dia front a aquells que amb el seu odi volen acabar amb ella.
Per cert, em va parèixer una actitud molt valenta la teua. Que les crítiques no et facen dubtar, la gent progressista de Torrent, de tota tendència, està amb vosaltres.
Gràcies. El que passa és que aquestes cosses, costen molt . Però almenys ho intente. El temps t'ensenya molt.
Sempre he pensat que els demòcrates , progressistes,o com vulguis dir , és separem per coses de poca importància, i les que ens deurien de unir pateixen de la nostra ceguera.Les coses més importants, les que lluiten per lo bàsic és quede darrere i sense un nombrós grup de gent que les defense front als intolerants i manipuladors. Inclús dins dels nostres partits, grups i entorn.
Publica un comentari a l'entrada