A hores d'ara s'està parlant i molt del fet a diferents fòrums, blogs i succedanis virtuals i les especulacions sobre la causa del seu cessament i la seua substitució pel veterà Félix Montera són nombroses. He de dir que mai he comprat el diari, tot i que consultava la seua edició digital molt sovint, però del que no hi ha cap dubte, ideologia i simpaties periodístiques a banda, és que "Público" ha segut el més curiós i sorprenent dels fenòmens que s'han donat a la premsa escrita en els últims anys. I és que no és gens fàcil obrir-se un espai en el hiper-saturat panorama periodístic i, aquest diari, contra tot pronòstic, ha aconseguit fer-lo. Les causes d'aquest fet sembla que són prou conegudes, inclús per a un complet llec en la matèria com jo: aplicant la màxima "si fas un diari per a tothom, fas un diari per a ningú" ha sabut descobrir un nínxol del mercat que estava per explotar i han posat tot el seu afany per conquerir-lo, incloent en aquesta tasca, no només línia ideològica sense cap concessió i interessos del seu públic ben captats, sinó també aspectes tan aparentment subtils com disseny, grossària dels exemplars o preu. Tot un èxit dels que molts dubten mantinga el seu tiró en aquesta nova etapa. Jo no ho sé, no conec tan a fons eixe món per a opinar. El que sí sé és que alguns seríem molt feliços si un dia d'estos s'encetara un projecte periodístic destinat al sector sociològic del que formem part i eixe projecte fóra suficientment atractiu com per a consolidar-se. Continuem esperant el miracle.
3 comentaris:
M'acabe de quedar de pedra amb la notícia, company. La veritat és que no sé si arribarem a saber els motius reals del cesament d'Escolar com a director (es queda a Público?), però vaig a intentar esbrinar-ho.
Respecte a allò que dius del "miracle" en el nostre terreny... he de dir-te que jo, personalment, no crec en els miracles, i que per a que sorgisca algun projecte de debò (alguna cosa així com Vilaweb en el País Valencià) hem de treballar de valent des de ja. De moment, haurem d'estar al tanto del nou llençament de l'Avanç, que crec que és la plataforma que més s'ajustava a allò que dius, però que va acabar morint per diversos motius... De totes maneres, no ens lamentem per la pèrdua i posem-nos, ja, mans a l'obra.
Salut!
¿Al País Valencià hi ha espai ideològic per a un nou diari en valencià i progressista? No està clar. Sí que pense que hi ha espai per a una edició en valencià de diaris ja existents (Levante o el mateix Público - que baralla la idea des del seu naixement- serien els candidats).
Salutacions.
P.d.- I jo sí que compre Público de manera habitual.
Ovbiament si consideres el Levante com a diari progressista, ja tens eixe espai cobert, però és que resulta que cada volta es veu més clarament com eixe diari respon als interessos d'un determinat partit polític i que inclús, arriba a desacreditar, quan no simplement obviar qualsevol iniciativa progressista al marge del PSPV. Ser progressita no és el mateix que fer seguidisme partidista, jo crec que és just el contrari.
Sóc conscient, Aurora, que els miracles en aquest àmbit no venen sense treball però també és ben cert que léxperiéncia demostra que malauradament, no sempre és suficient amb treball i bona voluntat. Hi han iniciatives, sí, però, quina incidència real té per exemple, l'avanç en el món mediatic valencià? prou minsa i és que mentre que totes eixes iniciatives soltes no confluisquen en un projecte "seriós" amb estratègia d'implantació i amb ànim de fer-se un lloc al panorama periodístic junt als diaris ja existents, es continurarà en la marginalitat indefinidament, substitueix si vols "miracle" per "confluència de factors"
Publica un comentari a l'entrada