Bestiari intergeneracional

No és que siga el meu partit favorit. Puc compartir part del seu projecte, mai les formes que es gasten, però crec que només per higiene democràtica s´ha de parlar d´açò. Anem a parlar de coaccions, de bombes i agressions, de boicots al dret de reunió a un partit polític amb vuit representats a les Corts espanyoles, i l´escenari no és el País Basc, no; i el partit víctima dels fets no ha sigut el PP o PSOE. L´escenari són els pobles i ciutats valencianes i el partit ara agredit ha sigut ERPV. Sí, eixos que tenen cua, banyes i són molt roïns, doncs eixos.

No és un fenomen nou aquest, és tan vell com la democràcia. A voltes s´ha ignorat, a voltes se li ha donat corda però el cas és que els propis socialistes valencians es varen vore, durant el seu pas pel govern valencià, desbordats pels fets, sense saber com afrontar-lo, i amb certa por de d´eixir malparats davant el fervor popular. Varen seguir l´estratègia de mirar cap a un altre lloc cada volta que esta gent feia de les seues. Millor no fer-lis propaganda, deien, és millor la indiferència. I així, entre indiferència i indiferència, portem vora trenta anys. Patint una manca de certs drets què per a altres ideologies i partits són ja cosa consolidada, i patint-lo amb el beneplàcit d´una societat, la nostra pròpia societat, que ha arribat a un punt d´aceptació d´estes conductes què si passaren en altre lloc de ben segur que posaria el crit en el cel, que ja ni reconeix la seua existència. A banda del que va ocórrer el dissabte, què tot i la seua gravetat, ningú va eixir ferit, si comencem a contar des del més d´Octubre del passat any ens trobem amb:

Artefacte explosiu a la seu del BLOC de València,

dues agressions físiques als carrers de Mislata, una d´elles amb lesions, no greus però importants,

Assalt al casal Jaume I de Sueca durant la celebració d´un acte, amb agressions físiques als assistents,

Esclat d´una bomba a la seu valenciana d´ERPV,

Intent d´incendi a la seu del BLOC de Benicàssim, i segur em deixe alguna, he fet el recompte de memòria.

Quantes detencions han fet? Que ja sàpiga ni una, ni d´açò ni de les anteriors. I contràriament al què es puga pensar, no és que els autor siguen tn professionals que siga impossible tobrar-los. Només cal visitar un parell de webs, el nom de les quals no pense dir, per trobar-te els autors presumint de les seues heroïcitats als seus bocabadats fans. Ací vos deixe una imatge, són els i les cervell-rèptil amb actitud desafiant fent el treball menys brut, la intimidació. Dissortadament, hauré de tornar a parlar del tema, dissortadament per a ells mateixos, són gent molt, molt jove.

I Camps què opina d´açò? Ens preguntem molts.