IRAN

El nóvio de Mehdi Kazemi, de 19 anys, va ser ajusticiat amb tots els honors pel règim de Teheran. Són els efectes secundaris de la sodomia en terra estranya; el sexe entre varons és molt més del que alguns paradisos integristes poden suportar.

Un any i mig després, Kazemi reviu el malson des d'Europa, on va viatjar per a completar els seus estudis. L´Iran es va cobrar la vida del seu nóvio, i ara demana castic, escarni i exemple també per a ell. I com a Kazemi no li abellix, de moment, morir penjat –se'ns ha posat capritxós el xic, fixa't quines idees té esta joventut–, ha demanat asil polític al Govern de Londres. I Londres li l'ha denegat. Després ha viatjat a Holanda per a repetir la mateixa operació, però tampoc ha tingut sort.

Pareix que míster Gordon Brown, primer ministre britànic, vol demostrar als seus paisans que defén les fronteres amb mà dura. I Holanda s'ha tret de la mànega el Tractat de Dublín, que establix que les peticions d'asil han de ser tramitades en el primer país d'entrada en la UE. (És a dir, que li ha tornat la pilota cojonera al Regne Unit).

A Europa se li ompli la boca quan parla dels Drets Humans. Així, amb majúscules. Ens unflem com a fastigosos lluitadors de sumo quan votem constitucions europees; venem el missatge de la no discriminació per qüestió de raça, credo o inclinació sexual; escopim els salivalls de la llibertat per les nostres boques ben alimentades.

I ara que un adolescent iranià no vol ser deportat al seu país, ni passar pel cadafal, ni remoure els fantasmes del seu nóvio mort, els europeuets de bé traiem a passejar al Tractat de Dublín. Però la notícia no ha tardat a explotar en centenars de mitjans de comunicació. I com el pes de les masses indignades és molt difícil de torejar en estos temps de globalització i televisió en directe, Londres ha decidit reobrir el cas.

Mentres els despatxos de pedigrí de la capital britànica desfullen la margarida de la deportació –es queda, no es queda, es queda, no es queda...–, m'unisc al crit desesperat d'ajuda dels homosexuals de Teheran i contornada. Perquè supose, només supose, que ja n´hi ha prou.