La desbalcanització dels Balcans

Avui acaba de nàixer a Europa un nou estat. El món sembla no haver-se acabat i la nit succedeix el dia com sempre ha passat però, això sí, Espanya ha sigut l´únic país occidental en no reconèixer aquest nou estat. Un fet tan natural com és la variació de les fronteres, sembla no caber en el cap de bona part del ramat ibèric que ens ha tocat patir. I és que ja se sap: Dios cuando hizo el mundo ya tenía en mente España, estudiaven els nostres pares a l´escola, i en eixes estem encara, en un règim on es pot ser fins i tot rojo, però mai separatista, i en una unitat que per a reafirmar-se necessita recórrer a les absurditats intel.lectuals i els arguments insostenibles que fan ruboritzar a qualsevol persona amb un mínim d´esperit crític. Molts triarem la opció de ser-ho, de crítics, no per amor a cap altra pàtria, no ens agraden les pàtries, més bé ho férem per saturació. I és que davant la quantitat de xorrades que s´ha amollat per tal de frenar allò que ells anomenen virus separatista, la de barbaritats escrites per historiadors considerats solvents, no per la seua competència si no pel seu apriorisme metodològic derivat de la adscripció ideològica, dels muntatges més o menys reials i de les imposicions d´aficions esportives com a poc pintoresques, inclús els que varem passar fins a ben entrada la joventut sense altra llengua que la castellana, diguérem ahí vos quedeu i buscaren adhesions més pròximes en l´espai. Ha valgut la pena, ens hem trobat un país que, tot i trepitjar-lo des de que varem nàixer, no el veiem enlloc, i per fi hem dotat a la nostra existència de un escenari on desenvolupar-se. Molt més del que havíem esperat en un primer moment, la veritat. I és que el pitjor de la despersonalització d un poble, no és que se li prive de significats, que ja és prou empobridor, és que se li acaba aïllant inclús de l´espai físic on la seua quotidianitat té lloc, substituint-lo per una sort de succedani al.lié que en el millor dels casos el porta a viure desdoblat i, en el pitjor, a odiar amb tota la seua ànima el lloc on li ha tocat viure.

Enhorabona als kosovars