dimarts, 11 de març de 2008

El ying i el yang




Han passat ja vint-i-quatre hores i encara em trobe massa confús com per a tractar de fer una valoració del que va passar anit. Només una bona notícia, el PP no ha guanyat. La resta no poden ser massa bones donades les expectatives que jo mateix m´havia generat. L´escó d´Isaura queda molt lluny, i el BLOC trau els pitjors resultats electorals des de l´històrica victòria socialista del 82.

Podem tirar-li la culpa al votant nacionalista, podem dir que només olorar de lluny el seu particular llop, corre tremolant baix les faldes de "papa PSPV" (o padrastre millor dit), podem dir que el nacionalisme progressista s´ha afonat a tot l´estat i nosaltres, evidentment, no havíem de ser els que ens salvarem, podem inclús objectar la polarització de la campanya, els quatre anys que l´han fet durar els "partits dinàstics" (gràcies RV pel terme) i com de mal ens han tractat els mitjans; però el que és ben cert és que si no han votat valencianisme és perquè no els hem sabut i·lusionar. Ni els candidats, ni les cúpules, ni els militants, ni els freelances que hem decidit que era la millor opció. Ningú. I el que hem d´aprendre d´aquesta lliçó és que tanta lletra i tanta sigla junta mareja al respectable, que pactar pot ser bó ( I el pacte era bó) però les marques, els logotips i la imatge han de mantenir-se en el temps si vols ser reconegut d´una ullada pels teus. En definitiva, ens ha passat el de sempre: tenim el millor projecte i la millor gent, però no som capaços de fer que l´electorat s´en assabente.