Tancat per vacances

El 15 de Juliol tornaré. Ara me'n vaig a les muntanyes.

Bon estiu a tots!!

Recorregut guiat pel bosc del despropòsit

És la llengua amb la qual vaig començar a dir les meues primeres paraules, que em va ajudar a entendre el món, amb la que em vaig connectar amb la realitat i la complexitat de les relacions humanes, en definitiva la meua única llengua fins ben entrats els vint anys, com diu Sabina "Mi primer esperanto se llamaba español". Certament dubte molt que cap dels il·lustres personatges que han signat el manifest s'estimen més la llengua espanyola que jo.

És més, dubte molt que haja segut l'estima cap la seua pròpia llengua el que haja motivat la acció. L'amor cap a allò propi, quan és autèntic, porta al reconeixement i l'estima d'allò diferent. No vull tampoc posar-me massa frommià però és que he tractat d'entendre quines són les motivacions per a que persones a priori reconegudes com a intel·ligents, donen a llum un text com aquest, no tant pel substrat ideològic latent, que també, sinó sobretot perquè metodològicament no hi ha per on agafar-lo. He pegat voltes, com dic, i l'única resposta que se m'acudeix és que, partint de vivències i frustracions personals, tracten d'elevar a norma simple opinió (doxa que diria Plató) per a major glòria del nacionalisme espanyol. Cosa del tot inaudita quan els seus principals valedors són un senyor del Perú i un Basc que diu ser enemic acèrrim de qualsevol nacionalisme i ha basat bona part de la seua aportació filosòfica en aquesta idea.

Però clar, el Problema de Savater és que ha assumit d'una forma tan acrítica la errònia concepció que del terme nacionalisme s'ha vingut gestant per aquestes latituds, que ha arribat a confóndre-lo amb "independentisme" "reivindicació política basada en el fet identitari" "disgregació de l'estat"...però en cap cas com l´intent d'assimilació d'un país per un altre. És curiós, però d'aquesta errada tan tonta naixen tot els seus disparats:

Parlant de Bertrand Russel i les seues, per a ell, apassionants contradiccions, escriu: Defendió la diversidad de culturas contra la uniformalización esterilizadora pero no vaciló en afirmar que "el nacionalismo en política es el mal en estado puro: no hay un sólo argumento que pueda defenderlo"(1). Si concebim nacionalisme, com es desprén de l'enunciat citat, com la idea que defén la supremacia de la nació sobre les persones, (cosa que, als nacionalismes "perifèrics", només fa ETA, que jo sàpiga) tal volta el bó de Russell fóra menys contradictori del que sembla, i passa només que t'has fet la pixa un lio.

Perquè si el nacionalisme és tan roí i les llengues són un dret dels ciutadans i no dels territoris (cosa sobre la que cadria parlar molt) com diu el manifest, a que vé acò?:

Desde hace algunos años hay crecientes razones para
preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la

lengua castellana, la única lengua juntamente oficial y común de

todos los ciudadanos españoles. Desde luego, no se trata de una desazón meramente cultural –nuestro idioma goza de una pujanza envidiable y creciente en el mundo entero, sólo superada por el chino y el inglés- sino de una inquietud estrictamente política: se refiere a su papel como lengua principal de comunicación democrática en este país, así como de los derechos educativos y cívicos de quienes la tienen como lengua materna o la eligen con todo derecho como vehículo preferente de expresión, comprensión y comunicación. (les negretes són meues)

Bé, tot un pas endavant. Es reconeix que la llengua espanyola no es troba malalta, però que hi han raons polítiques per a la seua supremacia. Quines seran eixes raons? Afavorir que el sentiment nacional espanyol no trobe entrebancs en la seua expansió? Fer coincidir la nació cultural castellana amb els límits de l'estat espanyol? si això no és nacionalisme polític, jo m´he perdut alguna cosa. Per no parlar de això de la "comunicació democràtica". Com van a tindre esperit democràtic eixos bàrbars que parlen amb sons animalescs? Inconcebible.

Bé ja tenim clar que el problema del castellà no és que estiga perseguit, sinó que és superior a la resta i així ho reconeix la sagrada constitució:

Todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas y merecedoras de protección institucional como patrimonio compartido, pero sólo una de ellas es común a todos, oficial en todo el territorio nacional y por tanto sólo una de ellas –el castellano- goza del deber constitucional de ser conocida y de la presunción consecuente de que todos la conocen. Es decir, hay una asimetría entre las lenguas españolas oficiales, lo cual no implica injusticia (?) de ningún tipo porque en España hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universalmente oficial en nuestro Estado democrático. Y contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia, aún más si se trata de una lengua de tanto arraigo histórico en todo el país y de tanta vigencia en el mundo entero como el castellano. (les paraules en negreta venen subrayades en l'original)

Imagine que la interrogació despres de "injustícia" voldrà dir "en quin cap cap pensar una cosa així?" Ara vaig a demanar-lis prestat el recurs estilístics per a posar-lo darrere de:

Son los ciudadanos quienes tienen derechos
lingüisticos, no los territorios ni mucho menos las
lenguas mismas. O sea: los ciudadanos que hablan
cualquiera de las lenguas co-oficiales tienen
derecho a recibir educación y ser atendidos por la
administración en ella, pero las lenguas no tienen
el derecho de conseguir coactivamente hablantes
ni a imponerse como prioritarias en educación,(?)

Vaja, i jo que pensava que obligar a un xiquet a estudiar una llengua era per a obrir-li horitzons i eixamplar el seu marge de llibertat futura, però no, és una maquiavèlica fòrmula que les llengues tenen per a aconseguir coactivament parlants. M´estic quedant desfasat, jo. I per supost, allò de les llengues és un dret individual. Res té a vore amb el territori que has nascut ni amb la idea de comunitat humana, això és de totalitaris i nosaltres som liberals, sí.

Ara ja, anem a entrar de ple en el meravellós món del surrealisme. Premissa tercera:

En las comunidades bilingües es un deseo
encomiable aspirar a que todos los ciudadanos
lleguen a conocer bien la lengua co-oficial, junto a
la obligación de conocer la común del país (que
también es la común dentro de esa comunidad, no
lo olvidemos). Pero tal aspiración puede ser
solamente estimulada, no impuesta. Es lógico
suponer que siempre habrá muchos ciudadanos
que prefieran desarrollar su vida cotidiana y
profesional en castellano, conociendo sólo de la
lengua autonómica lo suficiente para convivir
cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible
de las manifestaciones culturales en ella. Que
ciertas autoridades autonómicas anhelen como
ideal lograr un máximo techo competencial bilingüe
no justifica decretar la lengua autonómica como
vehículo exclusivo ni primordial de educación o de
relaciones con la administración pública. Conviene
recordar que este tipo de imposiciones abusivas
daña especialmente las posibilidades laborales o
sociales de los más desfavorecidos, recortando sus
alternativas y su movilidad.

I com pensen els nostres amics estimular la parla de les llengues co-oficials?, Com estimulaven els pseudo-constructivistes de la LOGSE l'aprenentatge de matemàtiques?. Millor no. Vehículo exclusivo. Jo he de viure en un altre país. Ara que el millor bé al final: Resulta que tot es redueix a una questió de justícia social. Els rics poden pagar-se una acadèmia de castellà en cas que el seu xiquet acabe els estudis sense saber una paraula de la llengua que serveix, els pobres no. Què faríem sense els intel·lectuals compromesos.

Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que “las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Nada cabe objetar a esta disposición tan generosa como justa, proclamada para acabar con las prohibiciones y restricciones que padecían esas lenguas. Cumplido sobradamente hoy tal objetivo, sería un fraude constitucional y una auténtica felonía utilizar tal artículo para justificar la discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano en alguna de las formas antes indicadas.

Val. Ja han segut massa generosos amb nosaltres i ja està bé de xuminades no siga que els monolíngues aprenguen una altra llengua i es senten minusvalorats i/o marginats.

Por consiguiente los abajo firmantes solicitamos del Parlamento español una normativa legal del rango adecuado (que en su caso puede exigir una modificación constitucional y de algunos estatutos autonómicos) para fijar inequívocamente los siguientes puntos:

Després de quatre premissses basades en el sagrat text legal, ara els entra el deliri iusnaturalista i comencen a demanar canvis basat en un concepte de Justícia Inmutable que té com a fonament el text legal que volen modificar. Ingenieria jurídica, sí senyor.

1) La lengua castellana es común y oficial a todo el territorio nacional, siendo la única cuya comprensión puede serle supuesta a cualquier efecto a todos los ciudadanos españoles. 2) Todos los ciudadanos que lo deseen tienen derecho a ser educados en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna. Las lenguas cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva. En cualquier caso, siempre debe quedar garantizado a todos los alumnos el conocimiento final de la lengua común. 3) En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser atendido institucionalmente en las dos lenguas oficiales. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación. En locales y negocios públicos no oficiales, la relación con la clientela en una o ambas lenguas será discrecional. 4) La rotulación de los edificios oficiales y de las vías públicas, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc…en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica. 5) Los representantes políticos, tanto de la administración central como de las autonómicas, utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características. En los parlamentos autonómicos bilingües podrán emplear indistintamente, como es natural, cualquiera de las dos lenguas oficiales.

Serà questio de preferències però la meua favorita és la tres. Tindríem dret a intèrpret! Què bons.









(1) SAVATER, F."Apóstatas razonables" Mondadori, Madrid, 1990. pàg 191.

IES Molí del Sol

Fa uns dies va transcendir la intervenció de la diputada Rosa Díez al congrés dels diputats on va dir, sense que se li moguera un pel, que el castellà estava discriminat a la televisió valenciana. El catxondeo estava servit i tots els que habitem per aquestes terres i tenim dos ulls a la cara i una mica de vergonya, ens vàrem fer ressò de la barbaritat entre bromes de tot tipus. La cosa no és de broma, i els motius que dugueren a aquesta dona a dir això tampoc, però crec que davant la estupidesa i l'engany dolós, només ens queda la risa. S'ha demostrat que tractar de rebatre les barbaritats amb arguments racionals només aconsegueix fer quedar com un fava a aquell que s'ho proposa. Tal volta ells ho saben i per això les diuen tan grosses, perquè si les digueren més suaus, el mecanisme no funcionaria.

Huí m'he assabentat pel blog de Pere Fuset, d'una història de la qual havia sentit coses soltes però que m´ha arribat. Es la història de uns alumnes, de uns pares i d'uns professors que es troben amb la paradoxa que eixos que tant lis agrada traure la llengua en públic, deixen sense escolaritzar en valencià a dos cursos sencers de batxillerat, que havien fet tots els seus estudis en aquesta llengua i tenien la voluntat de continuar fent-lo, amb l'excusa que no hi eren suficients. Si vint alumnes per curs no són suficients per a la Conselleria, tal volta haurem de pensar que tenen en la seua ment tornar als temps on érem quaranta per aula, perquè a mi personalment em sembla un número prou adequat per a fer una classe de batxillerat. Com és obvi, es varen mobilitzar i en això estan. Han obert un blog anomenat Metatècnica, en al·lusió irònica al llenguatge tècnic de l'administració educativa, que des d'ara teniu a la vostra disposició a la part dreta d'aquest blog. Podeu visitar-lo per conèixer la seua lluita, mostrar el vostre suport, donar-lis idees o, si sou Font de Mora, una solució lògica. Des d'ací llance jo la meua: Poseu-vos en contacte amb Rosa Díez, una política tan sensibilitzada amb la discriminació lingüística de segur que farà seua la vostra lluita. No ho dubteu.

Ironies a banda, ací vos penje el comunicat que una de les mestres del centre va escriure per als mitjans de comunicació:

Trau la llengua !

Això és el que diu la Conselleria d’Educació per promocionar l’ensenyament en valencià. També diu: “Matricula’t en valencià, naturalment”, “Perquè és la nostra llengua”. I apunta els “Aspectes positius de l’educació bilingüe”.

A l’institut MOLÍ DEL SOL de Mislata estem d’acord amb tot això. De fet, comptem amb “línia en valencià” de 1r. a 4t. d’ESO des de fa temps i aquest curs també en 1r. de batxillerat. Les famílies de gran part de l’alumnat tenen el castellà com a primera llengua, però aposten perquè els seus fills i filles siguen bilingües i els escolaritzen des del primer dia en valencià.

Però ara la Inspecció Educativa ens ha comunicat que ja no continuarà la “línia” ni en 2n. ni en 1r. de batxillerat per al curs proper. No els importa que hi haja uns vint alumnes que podrien formar el grup de 1r. i quasi tants per al de segon. I cada curs arribaran més alumnes a 4t. de “línia”…

Per això, quan arribà a l’institut el paquet de Conselleria amb llibretes, carpetes, etc. amb l’eslògan Trau la llengua, em semblà quasi una burla. De fet, aquesta és la ganyota que els xiquets fan per burlar-se’n, no ?. Fins i tot l’alumnat, concretament de 4t. L (de “línia”), comentà que… tanta propaganda per a què, si després no permet fer el que la mateix Conselleria proposa ?. “Matricula’t en valencià”… haurien de dir: “però no en batxillerat, naturalment“.

És que volen traure la llengua (la que ara esteu llegint) de l’ensenyament ? Com que nosaltres no volem -professorat, mares/pares i, sobretot, alumnat- estem mobilitzant-nos. Comproveu-ho a ayater.wordpress.com.

Batxillerat en Valencià! És nostre! És clar!

Els premiats

Millor disc de folk: Miquel Gil - Eixos
Millor disc de cançó d'autor: Pau Alabajos - Teoria del Caos
Millor disc de pop-rock: Orxata Sound System - 1.0
Millor cançó: Clara Andrés - "Dies i dies" (Dies i dies)
Millor lletra: Remigi Palmero - "He de seguir" (Sense comentaris)
Millors arranjaments i orquestació: Clara Andrés - Dies i dies

Premi SGAE: Si+no

Premi Escola Valenciana: Neuròtics


Reconeixements

Premi Ovidi Montllor 2008 a la trajectòria artística: Joan Manuel Serrat
Premi Ovidi Montllor 2008 al suport a la música en valencià: Ca Revolta

Els finalistes

Finalistes dels III Premis Ovidi Montllor

Millor disc de cançó d'autor
Clara Andrés - Dies i dies
Pau Alabajos - Teoria del Caos
Remigi Palmero - Sense comentaris

Millor disc de folk
Carraixet – Guspira
Dani Miquel – Triquilisó
Miquel Gil – Eixos

Millor disc de pop-rock
121 dB – Equilàter
Orxata Sound System – 1.0
Inòpia - Les quatre estacions de l'arròs

Millors arranjaments i orquestació
Clara Andrés - Dies i dies
Dani Miquel – Triquilisó
Miquel Gil – Eixos

Millor cançó
Clara Andrés - "Dies i dies" (Dies i dies)
Miquel Gil - "Fil de vint" (Eixos)
La Gossa Sorda - "Camals mullats" (Saó)

Millor lletra
Lluís Vicent - "Dos cors" (Consciència urgent)
Miquel Gil - "Dels teus ulls" de Feliu Ventura (Eixos)
Remigi Palmero - "He de seguir" (Sense comentaris)

Premi SGAE
Si+no
Neuròtics
Txitxarra Railway

Premi Escola Valenciana
Si+no
Neuròtics
La Sonora del Maurà.

Font: lavanc.com

El feixisme es cura viatjant

Allò que ja es sabia, ha sigut plasmat d'una forma al meu entendre immillorable, pels alemanys Sportfreunde Stiller al seu vídeo Antinazibund. Vos el deixe per a que vos delecteu amb ell.

Perill públic

Perillosos antifeixistes fent de les seues. Pots vore'ls punxant ací
Dedicat als equiparadors professionals o no.

No és el mateix

Després del cap de setmana tan mogut que hem tingut ací a Torrent, he aconseguit seure per tal de reflexionar un poc sobre els fets. He de reconèixer que la eufòria m'ha durat fins el migdia d'avui i ara em fa l'efecte que la qüestió ha deixat de ser de rabiosa actualitat. Sembla que tot el món ha dit ja la seua i que poca cosa es pot dir més. Per la meua part, aquest és un dels pocs moments en el que m'he sentit orgullós del meu poble i que pense que tot no està perdut, que a pesar de que els indicis semblaven negar-ho, hi ha teixit social al qual només fa falta que se'l desperte i, més important encara, hi ha vida intel·ligent més enllà dels dos extrems que suposen el conservadurisme ranci, per una banda, i el mascaxapisme incívic, per l'altra. Ara només resta que no s'extingisca la flama i que tot açò es prenga com un inici. Seria bó que tota aquesta resposta ajudara a revifar els Moviments Socials i afavorir així iniciatives que aposten per la vertebració de una societat diversa i plural, per a que les desconfiances, prejudicis i suspicàcies entre les diverses comunitats de torrentins vagen caiguent i s'establisca una autèntica cultura del diàleg. Dialogant amb l'altre és com ens adonem que les aparents diferències no són més que miratges que ens impedeixen vore a l'altre com a un igual, i que, al cap i a la fi, no som tan diferents com pensàvem. Ens hi juguem molt en açò, tant els nouvinguts com els que ja estàvem ací. No hi ha res pitjor que viure amb pors i recels.

I tornant al que va passar el dissabte, un no deixa de preguntar-se quina resposta s'hauria donat si la policia haguera actuat amb una mica més d'honestitat (no va estar bé eixa forma de des-incenctivar la participació de la gent) i, sobretot, si la Corporació Municipal haguera mostrat un mínim d'interés en col·laborar amb la iniciativa cívica. Tal volta estaríem parlant d'una xifra molt superior als 200. Tant se val. El poble de Torrent va deixar clar a tot el país de quina part estava i si els que ens governen volen quedar-se al marge, ja s'ho faran.

M'agradaria felicitar a tots els assistents a l'acte de Moralets i encoratjar-vos a que continueu sent part activa en la vida social i política del poble. Tota política que no fem nosaltres, algú la farà contra nosaltres.

No vull acomiadar-me sense comentar una altra cosa que ja fa temps que em molesta i que en aquesta ocasió m´ha tret senzillament de polleguera: Per què s'empenya tota la premsa, llevat d'honroses excepcions, de tractar aquestes noticies com si foren baralles de bandes juvenils? El partit del dissabte no era Latin Kings contra Ñetas, era demòcrates contra anti-demòcrates. I si en altres conflictes la cosa sembla clara, per què no en aquest?


Fotos: La Opinión de Torrent

El blog de Juan Enrique Tur, Testigo accidental, seguint una mena de joc virtual anomenat "mem", ha citat, entre cinc, el blog d'un servidor. Ara se suposa que jo he de continuar aquesta cadena citant i enllaçant cinc més. La veritat és que m'agradaria citar molt més, per la cual cosa, començant una mena de criba inicial, he decidit que els cinc van a ser en valencià. Així de nacionalista excloent i perseguidor del castellà que és un. Imagine que no farà falta que explique els motius i confie que cap dels que goseu llegir els rotllos que amolle me'ls demaneu. Sé que sóc per a una minoria, però una minoria desperta.

Sense més històries, aquesta és la meua llista: Comence amb Diferència i repetició, d'Aurora Mora. És un dels primers blogs al que em vaig fer assidu. Em va interessar pel seu compromís social sempre connectat amb la reflexió teòrica. També vaig descobrir fa ja temps el blog de Ricard Chulià, Cabòries de Txernobil, amb un bon estil d´escriptura que barreja reflexió personal i denúncia. A més tots dos són de Torrent.

No puc deixar de citar el blog de Nomdedéu. Per als que sou del rotllo, no necessita presentació; per als que no, Enric Nomdedéu és el regidor del BLOC a l'Ajuntament de Castelló. I que se t'ha perdut a tú en Castelló? preguntareu molts amb estranyesa, doncs sincerament no ho he descobert encara, però fa goig, dins d'aquest món mesquí, vore un polític que fa un tan bon ús de les noves tecnologies per tal d´apropar-se als ciutadans que representa. Tot un exemple. De veritat. Parlant d'exemples, està el blog del company Soca (La soca). Quan sembla que tothom té clar que religiositat és l'antònim de racionalitat, sempre està bé tindre referències que neguen eixe prejudici, sobretot per als que necessitem nodrir-nos d'ambdós aspectes alhora. El valencianisme cristià és tot un món per descobrir, tant per als valencianistes com per als cristians.

Vull acabar amb una recent troballa, que posarà una nota de color a tanta seriositat. És el blog anomenat Tirant a fotre, crec que parlí d´ell fa uns dies. No deixeu de visitar-lo.

I aquest és el repàs a la meua blogsfera particular. Espere haver-vos descobert coses i, els enllaçats ja sabeu, aneu pensant en cinc més. Que no s'ature la màquina!

El cartell

Hem d'estar tots. Per a deixar clar a aquesta gent quin tipus de poble som i hem segut i quin tipus de poble volem continuant sent. Que aquest acte siga el clam de la societat torrentina per la diversitat i la convivència. Que estem per la pau i, per tant, la violència feixista ací no té cabuda. No al nostre poble.