dimecres, 28 de maig del 2008

Convocatòria, No hi faltes!


TORRENT PER LA DIVERSITAT. NO AL RACISME. NO AL FEIXISME.

Davant la convocatòria d’una manifestació d’Alianza Nacional el proper dissabte 7 de juny a la nostra ciutat, un grup de veïns i veïnes de Torrent, hem decidit organitzar un acte per la diversitat en repulsa a la realització d’aquesta manifestació, de caire racista i feixista. Es tracta d’una concentració lúdico-festiva PER LA DIVERSITAT I CONTRA EL RACISME a la Plaça Moralets el dissabte, 7 de juny, que començarà a les 18:30 h i que s’allargarà entorn a dues hores amb actuacions musicals: entre elles la de Pau Alabajos, el cantautor de Torrent, així com la música tradicional de les dolçaines valencianes i la de tambors africans. Es tracta d’un acte simbòlic, no violent, que té com a únic objectiu rebutjar la presència d’Alianza Nacional pels nostres carrers.

Volem que siga un acte multitudinari, de rebuig frontal de tota la societat torrentina a aquesta barbàrie i per això hem d’estar presents tots i totes. NO FALTES!

... I AVISA TOTS ELS TEUS CONTACTES!

dimarts, 27 de maig del 2008

No al meu poble


MANIFEST CONTRA LA XENOFÒBIA I EL RACISME CAP ALS IMMIGRANTS

Nosaltres, veïns i veïnes de Torrent, procedents del mateix Torrent així com de tots els racons del món, dels més pròxims als més llunyans; ens reunim hui ací per a posar de manifest que Torrent és una ciutat acollidora, diversa i oberta a les diferències, tolerant, alegre i participativa.


Pel nostre convenciment que s'ha de treballar dia a dia per la convivència en un Torrent més dinàmic, i a fi de lluitar contra els actes xenòfobs i racistes, MANIFESTEM
que:

Ø El racisme, la xenofòbia i altres manifestacions d'intolerància són el resultat del desconeixement i la incomprensió.


Ø El dret a la igualtat davant la llei constituïx un dret reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans i en la nostra Constitució.

Ø La societat torrentina treballa per viure en una societat en què es promoguen els principis i valors de la llibertat, la tolerància, la igualtat, la solidaritat, la justícia, el pluralisme i el respecte a la diversitat.


Ø Insistim que qualsevol amenaça o atac a una persona o col·lectiu és una amenaça o atac a tot el conjunt de ciutadans de Torrent.

I per això:

Ø Exigim fermament a la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana que no autoritze la manifestació de cap formació política que promoga actituds o accions contràries als interessos compartits i manifestats en este document en el nostre municipi.


ALCALDESSA DE TORRENT

GRUP POPULAR

GRUP SOCIALISTA

GRUP BLOC-VERDS-PLATAFORMA PER L´HOSPITAL

ASSOCIACIÓ CULTURAL ESPORTIVA EQUATORIANS DE TORRENT

RESIDENTS ARGENTINS EN TORRENT

CENTRE ISLÀMIC TORRENT

FUNDACIÓ GENT AFRICANA

MEMBRES DE LA COMISSIÓ TÈCNICA DE PLA MUNICIPAL DE CONVIVÈNCIA I INTEGRACIÓ DE CULTURES







dissabte, 24 de maig del 2008

Des de Bulgària


Eixe és el nom que rep la nostra capital per part del peperam més ultradretós arreu l'estat. Sembla que els habitats d'aquest país de l'Est d'Europa tenien una mena de "norma consuetudinària" per la qual les parafernàlies congresuals només eren un mer formalisme per a legitimar la proclamació d'un lider prèviament escollit per la cúpula del partit (únic). I clar, com aquesta gent de la ultradreta espanyola són demòcrates de tota la vida, doncs no volen açò per a ells. Com si els anteriors líders galàctics hagueren sigut triats d'una forma completament democràtica i amb pluralitat.

El que m'estranya molt és la poca repercussió que tota la moguda aquesta està tenint dins del món valencianista, almenys a la xarxa. Pense que hi ha un cert vici que ens fa pensar que, com que passa a Madrid, no forma, ni ha de formar part de la nostra agenda d'esdeveniments. Gran errada. Ens agrade o no, el que passa als cenacles de la capital de l'Estat ens afecta i hauríem de estar al tant, més encara quan és el partit que ens (des)governa el que està a límit del trencament, més encara quan el nostre president està prou clavat en la crisi, més encara, en definitiva, quan el desenllaç del culebró tindrà lloc al cap i casal.

Es por pensar que exagere quan parle de trencament, al capdavall, pitjor estava el PSOE fa deu anys i no només es mantingueren units sinó que ara governen l'Estat. Bé, jo considere que la dreta espanyola té una serie de característiques que van a jugar a la seua contra en aquesta crisi. En primer lloc una inexistent cultura del diàleg i eixa innata tendència a vore la sana discrepància com un handicap. En segon lloc, un fet que sovint passa desapercebut però que convindria analitzar: El partit popular no té una ideologia de fons que els unifique i a la que fer referència en temps d'adversitat. Quan el PSOE estava en crisi, hi havien de renovadors, d'immovilistes i de tota tendència però, una volta acabada la refrega, algú apel·lava al terme "socialista" i tots es sentíen baix aixopluc, tots eren de "la família socialista" i els rivals, estava clar, que eren els de fora. Al partit popular s'ajunten un bast conglomerat d'ideologies molt més diverses del que sembla des de fora que es podríen classificar a grosso modo entre els provinents de la UCD i els provinents de AP. Per a ajuntar-les es va fer necessària la refundació del partit allà per les darreries dels vuitanta i va fer falta quasi una dècada per a consolidar el lideratge d'Aznar i tindre el partit preparat per a l'assalt al poder. Eixa fórmula de diverses ideologies unificades sota el lider carismàtic els ha funcionat i, tot cal dir-ho, amb bona precisió, durant un temps fins al punt que el simple fet d'haver sigut tocat pel dit de L'Excels, li ha donat a Rajoy una legitimitat que seria impensable en qualsevol altre col·lectiu. La cruesa de la realitat, però, li ha llevat el que li va ser donat per la Gràcia i, sense un lideratge fort, el partit comença a fer aigües sense remei. Sembla que l'olla a pressió de la uniformitat ha acabat per esclatar i ho hi ha cap consigna, motiu ni cabdill capaç d'ajuntar els trossos.

La cosa pinta prou mal per a aquesta gent i tal volta la meua anàlisi siga prou apocalíptica i tot acabe en un no res, però em fa l'efecte que tot el que està passant al principal partit valencià acabarà per tindre repercussió en el mapa polític del nostre país. Hauríem d'estar al tant.


dijous, 22 de maig del 2008

diumenge, 18 de maig del 2008

Diners, ridículs i altres qüestions


Fa uns quants dies que no escric i la veritat és que els considere prou aprofitats . He decidit incloure més enllaços de blogs valencians. He descobert alguns molt bons com ara "Tirant a fotre", així com el ja clàssic blog de Enric Tur que, tot i fer-se en castellà, considere que és del millor que es fa en estes terres. La veritat és que s'està construint una xarxa de blogs prou interessant que, donades les mancances de C9, desenvolupa una tasca informativa crucial en els temps que estem vivint.

Jo he estant llegint i pensant una mica sobre el finançament autonòmic. El PSOE demostra que, en política territorial, aplica en típic puny de ferro de l'espanyolisme, tot i que ho fa en guant de seda, cap avanç, cap novetat. El que sí que he vist amb cert optimisme és l'acostament que s'ha produït amb el govern català. Podem cantar-lo de diverses formes, però el correcte funcionament de l'Arc Mediterrani es fa inprescindible i cap demagògica populista pot amagar-ho durant més temps. En tot cas el model se'ls esgota i davant la crisi, el projecte que el PP tenia per a València, es fa del tot inviable. S´han hagut de rendir a l'evidència i fer el que els propis empresaris valencians i el sentit comú demanaven: parlar amb aquells amb els que tenim interessos comuns.

Fa uns mesos va transcendir el cop de timó que va donar Aznar sobre el PP valencià arran la declaració de Ares, allà per l'any 2003. El suposat valencianisme de Camps va ser guardat al calaix i l'Honorable va col·locar-se per a la ocasió el típic vestit que la dreta valenciana llueix quan rep el toc dels caps madrilenys: el del espanyolisme blaver, i d'aquesta fatxa, el nostre màxim representant ens ha fet passar pels moments més botxornosos mai vistos en un representant del poble. Aigua passada sembla ser ara. Pareix que el circ genovés dels últims temps te massa ocupats als guardians de les essències de la pàtria (espanyola, com no) i el nostre president aprofita l'avinentesa per fer política de trellat ni que siga per primera volta des de que ostenta el càrrec. A la fuerza ahorcan que diuen els castellans. En tot cas, com ja s´ha dit per altres instàncies, aquesta successió d´episodis deixa palès el rerefons marxista del personatge de marres (estos són els meus principis...). Res de nou.

Personalment veig un discurs diferent que m'agrada, però passa una cosa: No em fie d'ell. Veurem en què acaba tot açò i amb el cor en la mà i, tot i les meues reserves i per damunt de qualsevol simpatia partidista, espere que bé. No ens podem permetre el luxe de perdre cap tren més.

dijous, 8 de maig del 2008

Aigua per a tots


Per als catalans, per als francesos, per als italians... I extreta d'un lloc on sembla sobrar, ja que els seus governants mai s'han queixat de mancances ni han reivindicat trasvassaments ni res paregut. Si només ferem cas del que diuen els nostres polítics, pensaríem Villena i tota la comarca de L'Alt Vinalopó és una mena de pre-Sahara on només habiten alacrans i algun cactus solt de tant en tant. Doncs ara resulta que no, que no només hi ha aigua sinó que inclús els seus regants es poden permetre el luxe de vendre-la a una companyia francesa per a que engarrafe 700 milions de litres per any. Alguna cosa no quadra i no és l'actitud dels regants, que em sembla molt legítima. El que no quadra en aquesta història és la imatge que el Consell ha volgut trasmetre i que inclús els propis del terreny ens hem acabat per creure. Però els susodits, a la seua marxa, no siga que per deixar de fer soroll s'acabe per escoltar la veritat.

I mentrimentres, que deia aquell, aquesta postal continua sent ben real:




El Xúquer al seu pas pel País Valencià
(fotografia obtinguda del Blog de Juan E.Tur)