dimecres, 24 de desembre del 2008

Bon Nadal


Vos desitge a tots una nit plena de pau i que eixa pau estiga amb vosaltres durant tot l'any vinent. Sigau feliços. Jo, per la meua part vos regale una cançó:

dilluns, 22 de desembre del 2008

diumenge, 21 de desembre del 2008

Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). La presentació a l'Octubre.


Ahir dissabte per la vesprada una trentena de persones ens varem aplegar a l´Octubre CCC (carrer Sant Ferran de València) per tal d'assitir a la presentació del llibre Em dic Mireia i el meu cony es diu Carlitos dels Benavarrins Mir Roy i Manel Riu. La presentació va córrer a càrrec de la cunyada valenciana dels autor i, a banda del contingut del llibre, que té una pinta excel·lent, ens varen il·lustrar sobre quina és la situació sociolingüistica de la Franja. La vesprada, doncs, va ser profitosa per partida doble.

Respecte al llibre, és cridaner la seua innovadora forma de elaboració. Varen crear un personatge, Mireia, que poc o res tenia a vore amb ells mateixa i el varen fer parlar mitjançant un blog. Així, a mesura que s'anava produint una mena de feedback amb els lectors, la història anava variant el seu curs. Per altra banda, la Mireia anava vivint i comentant els fets de l'actualitat quotidiana des del seu particular prisma. El grau de versemblança va ser tan alt, que molta gent va estar convençuda durant molt de temps que la Mireia era una persona real, fent-li tot tipus de preposicions, tant honestes com deshonestes, en paraules dels autors.

Respecte a la qüestió lingüística, em va cridar particularment l'atenció, en primer lloc el grau de, diguem-ne, anormalitat que es viu pel fet de no tindre un stardard culte del seu dialecte, així, es produeix una situació en el qual tothom parla en els diferents dialectes de la franja quan es fa en registre col·loquial, i un dialecte totalment diferent, que sol ser nord-occidental o central, quan es fa de forma culta. Sembla que el govern d'Aragó té pendent una llei de llengües que no acaba d'aprovar, fet aquest que té condemnat sine die a la no oficialitat tant al català com a l'aragonés. En segon lloc, una història que als valencians ens resulta massa familiar, i és que el blaverisme es una cosa que es va inventar per ací i la idea s'està exportant. Ací tenim al GAV, els tenen la FACAO, una mena d'extrema dreta local que es dedica a destrossar, amenaçar, confondre i, en definitiva ralentizar la necessària normalització lingüística de la llengua comuna. Manel va dir que els valencians en certa mesura som l'espill on ells solen mirar-se perquè es trobem com nosaltres fa unes dècades. Pense que la bona notícia és que havent precedents com hi ha, es poden permetre no caure en les errades que els valencians vàrem cometre, que les amenaces i coaccions dels violents no els facen perdre el sentit de la realitat i que mai tallen d'arrel el contacte amb el poble; que aquestes batalles es guanyen amb diàleg, trellat i molta pedagogia, mai amb prepotència, messianismes i replegaments endogàmics, perquè tot espai que es deixa lliure, es copat pels blavers. A nosaltres ens ha costat trenta anys entendre-lo, esperem que la història no es repetisca ni ací i a cap altre lloc.


dimecres, 10 de desembre del 2008

60 anys després


Si jo visquera com m'agradaria, avui haguera sigut per a mi un dia de reivindicació i celebració. Hauria preparat un post acurat, amb temps i sense estalviar llargària ni buscar la brevetat. La ocasió ho mereix i hi han milers de aspectes sobre la Declaració Universal dels Drets Humans sobre els que parlar, des del context que va fer que la idea prenguera força, el llarg i tortuós camí cap a la seua aprovació, el pas que va suposar el reconeixement dels drets atenent a la categoria de humà, i no tan sols en tant ciutadà com en les declaracions anteriors, fins a les crítiques que la declaració rep per limitada, occidentalista, utòpica o desfasada.

He de confessar que la data rodona que avui celebrem, m'ha acabat per agafar per sorpresa i a escassos minuts de que el dia s'acabe, he decidit no deixar-la córrer i almenys deixar constància de la seua importància.

Com deia, hi han molts temes dels que parlar, però aprofitant que tinc, fa setmanes, damunt de l'escriptori l'examen sobre la situació dels drets humans a l'estat espanyol elaborat pel Comitè de Drets Humans, doncs crec que difondre les seues conclusions és el millor homenatge que, donades les circumstàncies, puc fer-li al text:

Ja resulta significatiu que a la introducció, el Comitè reconega que és la primera volta en dotze anys que es té possibilitat de establir diàleg amb l'estat per tal d'elaborar dit informe. Porta, per tant, des de l'any 1996 sense facilitar dades ni informes per a que, en compliment de l'article 40 del Pacte sobre Drets Civils i Polítics de l'any 66, El Comitè depenent de Nacions Unides, faça l'estudi i les recomanacions que considere oportunes. Tota una mostra del compromís de "la nostra democràcia europea" envers els drets humans.

Entre els aspectes positius, hi destaquen l'aprovació de determinades lleis com ara la de la Memòria Històrica, així com les de Igualtat entre Homes i Dones. Així mateix, reconeix avanços quant als plans de integració dels immigrats, la millora de les condicions de vida a les presons i la constant jurisprudència referida als pactes sobre drets humans en la que els tribunals basen les seues decisions.

Són molt més els aspectes negatius, per tal de no perdre'm en circumloquis i allargar-me massa, tractaré de ser breu i posaré baix de cadascuna de les deficiències detectades pels experts, la recomanació que hi fan:

a) Manca de informació de l'estat cap el comitè

Recomana: Major informació per tal de donar un seguiment als informes.

b) Tot i els esforços dels jutges per a resoldre la qüestió dels desapareguts durant el franquisme, l'estat no fa cas al principi d'imprescriptibilitat dels delictes contra la humanitat i manté la Llei d'Amnistia de 1977.

Recomana: La derogació de dita llei, la creació d'un comitè d'experts que ajuden a restablir la veritat històrica i permetre que les famílies accedisquen als cossos dels desapareguts i, si és procedent, siguen indemnitzades.

c) Definició massa extensiva de terrorisme (arts. 572,580 del codi penal)

Recomana: Restringir el concepte de terrorisme, compatibilitzar la lluita antiterrorista amb els Pactes sobre Drets Humans i, a tal efecte, reformar els articles abans citats del Codi Penal.

d) Insuficient protecció de les dades de caràcter personal, especialment en allò referent a la lluita antiterrorista.

Recomana: Una major protecció del dret a la intimitat.

e) Persistència de la violència de gènere, tot i els esforços realitzats.

Recomana: Elaborar estadístiques per a un millor estudi del fenomen i prestació a la víctima de tota l'assistència necessària.

f) Persistència de denúncies de cassos de tortura i manca d'estratègies per a la seua erradicació.

Recomana: Accelerar el procés d'adopció de mecanisme per a la prevenció de la tortura com així disposa el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la tortura i Altres Tractaments o Penes Cruels, Inhumans o Degradants i altres normes internacionals.

g) Preocupació pel manteniment del règim d'incomunicació en delictes de terrorisme i bandes organitzades, que pot arribar els tretze dies i la no possibilitat que l'interessat trie el seu propi advocat.

Recomana: Reforme legislatives que suprimisquen el règim d'incomunicació i reconeguen el dret a la lliure elecció d'advocat en tots els casos.

h) Preocupació per la llarga duració de la presó provisional, que pot arribar fins a quatre anys.

Recomana: Que es respecte l'article 9 del pacte i es limite la seua duració.

i) Arbitrarietat en la detenció i expulsió dels estrangers i manca de supervisió judicial en les peticions d'asil.

Recomana: Que s'aplique la llei i que la concessió de l'asil es base en criteris humanitaris.

j) Deficiències en la garantia de la doble instància penal.

Recomana: Que es prenguen tots les mesures necessàries per a que es faça efectiu el dret de tota persona a que la decisió condemnatòria siga revisada per un tribunal superior.

h) Preocupació pel manteniment de la figura del "secret de sumari" que impossibilitat l'accés de la defensa a la informació resultant de la instrucció.

Recomana: Supressió del secret de sumari.

i) Restricció injustificada de la llibertat d'associació i expressió en les actuacions en delictes de associació i col·laboració amb grups terroristes.

Recomana: Proporcionalitat en la restricció de aquestos drets.

j) Preocupació pels actes violents contra minories, especialment romanís, magrebís i gent procedent d'Amèrica Llatina.

Recomana: Aplicació estricta de la llei davant aquestos delictes i ampliar el mandat de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia.

k) Preocupació per la situació dels drets dels infants o acompanyats que entren en territori espanyol i la seua repatriació sense que es tinga en compte el seu interès.

Recomana: Que tots els menors disposen d'assistència jurídica gratuïta, que es tinga en compte el seu interès i que es vigile que no són víctima d'abusos en els centre d'acollida.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Estic viu



Encara que no ho parega, no m´ha passat cap desgràcia irreversible ni m'he quedat congelat pel fred d'aquestos dies. Estic viu, o almenys encara respire, perquè amb el ritme que estic duguent estos mesos, no sé ben bé si a açò se li pot dir vida. De fet, me'n he adonat que feia vora un mes que no actualitzava en deixar un missatge al blog del Profeta Azul, que m'ha pegat un toc d'atenció.

Em queden exactament tretze dies de treball intens per a arribar a les vacances. El dia dèneu tornaré a ser un home lliure i promet donar-li canya a tot açò,.Hi han coses de les que vull parlar però necessite un poc de temps per a aturar-me a pensar un poc.

Fins molt prompte.

I mentrestant vos deixe amb bona companyia. El blog Humor Azul i el llibre homònim escrit pel Profeta Azul, un valencià insòlit que va aprendre a escriure el castellà amb uns pastors en las muntanyes de Nepal i el valenciá amb uns zaplanistes que estaven per allà per requalificar l'Everest i fer un camp de golf.

I sí profeta, sí, sóc un home. I és que ningú és perfecte.