dilluns, 28 de gener del 2008

Quedar-se sol


Article d´Alfred Bosch


En la llengua eyak, dedlè vol dir parlar. Ara la paraula és morta, perquè tu, Marie Smith Jones, eres l’única que podia usar-la, la darrera persona al món que parlava aquest idioma indígena americà. T’han enterrat a la venerable edat de 89 anys, i t’has endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de persones us comunicàveu en eyak; vivíeu en una regió que ocupava 500 km de la costa d’Alaska i teníeu els vostres propis costums, creences, virtuts i defectes. De jove, Marie, dedlejaves amb tots els teus veïns. Però us van imposar l’anglès, no vau transmetre l’idioma matern (tu tampoc als teus nou fills) i a poc a poc et vas anar quedant sola. Els últims 15 anys no tenies ningú amb qui enraonar del temps o de la vida en el teu accent antic. Diuen que captaves la grandesa i la misèria de la situació. Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüistes. Això ha fet de l’eyak un cas insòlit dels idiomes extingits, perquè tu has permès compilar-ne un diccionari prou complet. De moment, tot plegat serà cosa de museu, i no tinc clar si això serà millor o pitjor que l’oblit. El cas és que la ciència no ha rescatat el teu eyak, que ha passat a engruixir la nòmina de 20 o 30 idiomes desapareguts a l’any. La lliçó és clara per a qui la vulgui aprendre; ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és dedlejar o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol.

www.avui.cat

Bestiari intergeneracional


No és que siga el meu partit favorit. Puc compartir part del seu projecte, mai les formes que es gasten, però crec que només per higiene democràtica s´ha de parlar d´açò. Anem a parlar de coaccions, de bombes i agressions, de boicots al dret de reunió a un partit polític amb vuit representats a les Corts espanyoles, i l´escenari no és el País Basc, no; i el partit víctima dels fets no ha sigut el PP o PSOE. L´escenari són els pobles i ciutats valencianes i el partit ara agredit ha sigut ERPV. Sí, eixos que tenen cua, banyes i són molt roïns, doncs eixos.

No és un fenomen nou aquest, és tan vell com la democràcia. A voltes s´ha ignorat, a voltes se li ha donat corda però el cas és que els propis socialistes valencians es varen vore, durant el seu pas pel govern valencià, desbordats pels fets, sense saber com afrontar-lo, i amb certa por de d´eixir malparats davant el fervor popular. Varen seguir l´estratègia de mirar cap a un altre lloc cada volta que esta gent feia de les seues. Millor no fer-lis propaganda, deien, és millor la indiferència. I així, entre indiferència i indiferència, portem vora trenta anys. Patint una manca de certs drets què per a altres ideologies i partits són ja cosa consolidada, i patint-lo amb el beneplàcit d´una societat, la nostra pròpia societat, que ha arribat a un punt d´aceptació d´estes conductes què si passaren en altre lloc de ben segur que posaria el crit en el cel, que ja ni reconeix la seua existència. A banda del que va ocórrer el dissabte, què tot i la seua gravetat, ningú va eixir ferit, si comencem a contar des del més d´Octubre del passat any ens trobem amb:

Artefacte explosiu a la seu del BLOC de València,

dues agressions físiques als carrers de Mislata, una d´elles amb lesions, no greus però importants,

Assalt al casal Jaume I de Sueca durant la celebració d´un acte, amb agressions físiques als assistents,

Esclat d´una bomba a la seu valenciana d´ERPV,

Intent d´incendi a la seu del BLOC de Benicàssim, i segur em deixe alguna, he fet el recompte de memòria.

Quantes detencions han fet? Que ja sàpiga ni una, ni d´açò ni de les anteriors. I contràriament al què es puga pensar, no és que els autor siguen tn professionals que siga impossible tobrar-los. Només cal visitar un parell de webs, el nom de les quals no pense dir, per trobar-te els autors presumint de les seues heroïcitats als seus bocabadats fans. Ací vos deixe una imatge, són els i les cervell-rèptil amb actitud desafiant fent el treball menys brut, la intimidació. Dissortadament, hauré de tornar a parlar del tema, dissortadament per a ells mateixos, són gent molt, molt jove.

I Camps què opina d´açò? Ens preguntem molts.

dijous, 24 de gener del 2008

Lo que quieras, joder!

Què la COPE estava al servei dels interessos del sector més fosc de la dreta espanyola, és una cosa que no fa falta ser un geni per a adonar-se´n, però mai, almenys jo, havíem tingut una evidència tan crua, desvergonyida, immoral i repugnant com aquesta:

Article publicat al diari
Informació:

Una sentencia constata el intento de «compra» de un edil para favorecer al PP El jefe de un concejal independiente le ofreció «lo que quisiera» a él y a sus familiares si su voto no daba la Alcaldía al PSOE





PÉREZ GIL La sentencia de una magistrada del Juzgado de lo Social de Alicante constata como hecho probado que, diez días antes de la constitución del Ayuntamiento de Beneixama, se intentó «comprar» al concejal de Junts per Beneixama (JPB), el independiente Pepe Toni Mataix, para que votase a favor del PP en el pleno de investidura, lo que habría dado la Alcaldía a la popular Mari Ángeles Rivas relegando a la oposición a la actual alcaldesa, la socialista Amparo Barceló. Para ello la jueza ha admitido como prueba y escuchado la grabación de una conversación telefónica, a la que este diario también ha tenido acceso junto a un informe pericial. En ella el director de Onda 15 Publicidad, una emisora de radio de Villena asociada a la Cope donde Pepe Toni trabajaba como locutor de un programa musical, le asegura que está legitimado para ofrecerle «lo que quiera» a él y a sus «más cercanos familiares» a cambio de su voto. Además, en diferentes momentos de la charla, que dura doce minutos y se realiza en un tono distendido y coloquial, el jefe le dice a su empleado y concejal: «A mi me han dicho que te pida y que te ofrezca»...«Tú dime algo porque a mi me están esperando»...«Si tu quieres que vaya, yo voy. Hablo. Yo estoy legitimado para decir todo lo que queráis»...«Pídeme lo que quieras que se te va a dar. ¡Ya está!. ¿Lo tienes claro ya?»...«Tú pide que es lo que quieres y yo lo traslado»...«¿Qué es lo que quieres?. Dímelo. Me lo dices y yo te lo doy. Punto». Pero también le advierte de las consecuencias negativas que podría tener su decisión si optaba por firmar un pacto de gobierno con el PSOE,-como así fue finalmente-, aludiendo literalmente a que «Benejama va a quedar cuatro años parada..rota...y después va a pasar factura. Cuatro años para Benejama puede ser jodido»...«y después vas a ser un cadáver político y no se ya en lo personal».
El voto del candidato de la formación independiente era determinante para decidir el gobierno local dado que en las elecciones el Partido Popular obtuvo cuatro concejales, el Partido Socialista sacó 3 y Junts per Beneixama dio la sorpresa con 2 ediles.
Curiosamente, semanas después de pactar con los socialistas Pepe Toni fue despedido de la emisora, algo que él atribuye a un «castigo» por parte de su jefe al no haber accedido a sus pretensiones de cara a favorecer al PP. De hecho, en un pleno celebrado en julio ya denunció públicamente que estaba siendo objeto de «presiones» en el trabajo. Por todo ello y no conforme con las condiciones del finiquito interpuso una demanda contra la empresa y el caso fue visto por el Juzgado de lo Social Número 3 de Alicante. Su magistrada ha resuelto, sin embargo, que el despido fue legal en todos sus términos. Pero la sentencia, que ha sido remitida a las partes esta misma semana, incluye en el quinto punto de hechos probados que: «el demandante es en la actualidad concejal del Ayuntamiento de Beneixama y, en fecha no determinada, el director de la empresa demandada intentó influir en el voto del actor en la conformación del gobierno del Ayuntamiento de Beneixama, instándole a votar a favor del Partido Popular con ofrecimiento de prebendas». La cinta fue aportada al juicio como prueba por el letrado del edil para demostrar que el despido fue improcedente y respondió a una «venganza» por razones políticas y no laborales.
El director de la emisora, con quien este diario contactó en la tarde de ayer, no ha querido pronunciarse por el momento.
Conversaciones grabadas por temor a represalias Pepe Toni Mataix, que a sus 30 años es primer teniente alcalde de Beneixama y dirige las concejalías de Medio Ambiente, Fiestas, Participación Ciudadana y Medios de Comunicación, está muy afectado por este asunto. Ayer anunció que su abogado ya ha recurrido ante el Tribunal Superior de Justicia la sentencia que ha desestimado su demanda laboral. Considera que es «injusta» por cuanto la magistrada-juez no ha tenido en cuenta el intento de soborno que, en su opinión y en la de su letrado, ha sido la causa real de su despido. Respecto a su decisión de grabar la conversación telefónica con su jefe, hecho que tuvo lugar el pasado 5 de junio, ha indicado que actuó así por temor a sufrir represalias en el trabajo y tras recibir, en los días previos, hasta tres llamadas en relación a este mismo asunto. Pepe Toni lamentaba ayer haber tenido que llegar a este extremo pero asegura haberse visto obligado a ello y espera que «todo se aclare pronto». Tampoco descarta emprender acciones legales por la vía penal.

dimarts, 22 de gener del 2008

El que molts esperavem



El valencianisme, l´esquerra moderna i l´ecologisme, junts per tal de dur una veu netament valenciana al Congrés dels Diputats. Veritat que sona bé?



Isaura Navarro com a cap de llista, una bona candidata per a un bon projecte, amb més de 1.500 iniciatives durant la present legislatura, amb més de 1.300 iniciatives durant la present legislatura a Madrid. Ningú no pot negar que ha fet un treball exemplar.



Vos he de confessar que m´he dut una gran alegria, la meua primera experiència Isaura va ser durant el plenari de l´estatut valencià a Madrid (setembre de 2005) i em va captivar. El fet, però, que fora d´Esquerra Unida, em tirava cap enrere. Ara, EU s´ha partit, els comunistes s´han quedat dins i la resta ha decidit deixar-los a soles amb la seua prepotència i han fundat Iniciativa del Poble Valencià. Allò que jo, i molts sentim, ho he trobat esta vesprada a la xarxa:


Bones!!.. UH, AH, ISAURA NO SE'N VA!!... Formem un moviment unitari d'acció popular en clau valenciana. Sóc del Bloc i apel·le a la il·lusió. TERRA TREBALL LLIBERTAT VIVENDA PÀTRIA DEMOCRÀCIA PROGRÉS I CANVI SOCIAL Visca el valencianisme, visca el poble valencià. ¿PP? ¿PZOE? ¿PCE? ->> BLOC-Iniciativa <<- **una veu valenciana a Madrid**

Tal volta massa bàsic, però és que ja va tocant que els valencians parlem amb veu pròpia a la capital de l´estat

dissabte, 19 de gener del 2008

Pactar amb el dimoni


M´agrada la web Cristians pel valencianisme. Dins d´una societat com la nostra, amb un dèficit tan gran d´allò que s´anomenat "Centre progressista", el fet que aquestes persones, des de dins de la pròpia Església, ens llancen una proposta com aquesta, on es dona cita el millor Personalisme amb un Cristianisme culte, moderat i obert a allò extern, i que a més es faça contextualitzant les seues creences dins del poble que els envolta i del qual hi formen part, em sembla una cosa digna de lloança. Sí, ja ho sé, estic admirant-me d´una cosa que hauria de ser del tot normal. Què no estem a Europa, al segle XXI i la democràcia sembla arrelada? però és que, malauradament, els que considerem que una altra Església és, a més de possible, necessària, no trobem amb facilitat textos amb la lucidesa del que a continuació transcric:

Pactant amb el dimoni:

Em dóna una llàstima difícil de pair vore com tot i la ingent quantitat de mitjans de que vivim envoltats per discutir, compartir, deprendre i ser informats, el moll dels assumptes que ens haurien d'importar romanen impol·luts i ben manipulats, tal com si el progrés no s'haguera adreçat més que a fer-nos més suros.

Que les grans empreses no es dediquen a fer alta filosofia moral, crec entra dins del realisme, fins i tot en este món del joc de poder en que s'han muntat, que els partits no siguen reservoris de reflexió i responsabilitat forma, desgraciadament, part de la seua cursa per guanyar les eleccions en que es juguen i ens fan jugar tant. Ara bé, sempre vaig intentar creure que al sí de la nostra Església hi havia un think-tank preocupat pels valors i amb una visió més enllà de les conjuntures i amb propòsits ètics, més o menys encertats segons els corrents, però no marcats per la improvisació i la confusió.

Resulta, en canvi que això ha passat i passa, tot i el Concili Vaticà II i les reformes populars que el cristianisme ha vist nàixer al segle XX, perque les jerarquies catòliques aposten fora del cristianisme renovat i es tiren en mans dels pijors enemics del missatge cristià mínimament sincer i amb possibilitats de supervivència.

Deia en una estupenda reflexió que publicà "Cristians pel Valencianisme" Enric Capilla, que, desafortunadament, dreta i Església havien anat de la ma tradicionalment i que eixa reedició del nacional-catolicisme espanyol i fèrriament conservador es feia en contra dels reptes i les passes que el cristianisme tenia davant i havia encetat en dècades anteriors (amb no massa convicció dels cardenals i arquebisbes, tot n'hi ha que dir-ho).

L'aposta de l'establiment catòlic per la dreta actual és un parany per a la mateixa Església, pense jo. I està clar que, damunt, juga amb la possibilitat de que algun dia el cristianisme puga ser raonablement viu.

De tots els que jo conec, els de dreta es divorcien tant o més que els que no ho són, i si parlem de fidelitat als valors com família, caritat, fidelitat en la parella, hàbits sexuals, desapego pels bens materials i l'hedonisme com epicentre de la vida, etc., vaig a ser molt generós si dic que són valors que es troben ignorats i menystinguts tanmateix entre els joves i medians de dretes com d'esquerres, però amb una convicció sense escletxa de que importen un rave en la pràctica entre els primers.

El neo-liberalisme és el cor i la medul·la de la dreta vigent, adobada potser d'un conservadurisme ranci, però solament en les formes, ja que al cap i a la fi allò que importa en primer lloc és el nivell de vida a cent per hora, els guanys, la rendibilitat de l'empresa, la seguretat material a qualsevol preu i el control del mercat. Si el consum no es converteix en principi i finalitat que presideix tot i la uniformització dels consumidors i ciutadans com massa crítica no es produeix, s'espolsen de tot el demés amb rauxa, la mateixa amb qui, a nivell individualista (un altre dels grans ossos de la dreta del s. XXI), es rebel·larien contra codis morals responsables i solidaris que intentaren posar-li fre al seu negoci i "way of life".

La jerarquia catòlica espanyola es sent ben abonada quan mobilitza un o dos milions, però eixe dia no toca l'ànima sinó que s'allunya de la resta, que en som molts més, de no cristians però per suposat també de cristians.

La seua alineació amb i pel nacionalisme espanyolista més intransigent i monolític, la seua postura partidista, a favor del món dretà, siga el para-feixista siga el neo-liberal, sense massa disquisicions, com si tot el que haguera de fer-se-li al catolicisme és emprar-lo de careta i mantindre els seus privilegis, els posiciona en un lloc cada vegada més curt, estret i perillós. Pot ser que el seu "mercat" s'integre per una banda de la societat amb poder econòmic, però van auto-excloent-se de ser institució de tots i per a tots, de ser resposta per a alguna cosa, de respondre a les necessitats i mancances que patim a esta societat i sobretot aposten per un model sociopolític al que en realitat i de fons li pinta un peix el missatge cristià.

Dr. Josep Gallart

divendres, 18 de gener del 2008

Hola!

Bé, doncs ja estic ací! Tant de temps pensant en fer-me un blog i ara que el tinc, la veritat és que no sé per on començar. Tantes idees i tantes coses que se´m passaven pel cap que havia de contar i ara res... Així som, o així sóc almenys jo. Primer que res, vull donar-vos la benvinguda. Avui és la festa de inauguració i sols hi cap la diversió. Ja vindran els posts polèmics, els comentaris de mal gust i les entrades (o eixides de to) de l´aprenent de sabut que porte dins. Doncs això, Envadant, ací hi ha puesto. Assenteu-vos i feu-vos alguna coseta, esteu a la vostra casa.