dilluns, 1 de desembre de 2008

Estic viu



Encara que no ho parega, no m´ha passat cap desgràcia irreversible ni m'he quedat congelat pel fred d'aquestos dies. Estic viu, o almenys encara respire, perquè amb el ritme que estic duguent estos mesos, no sé ben bé si a açò se li pot dir vida. De fet, me'n he adonat que feia vora un mes que no actualitzava en deixar un missatge al blog del Profeta Azul, que m'ha pegat un toc d'atenció.

Em queden exactament tretze dies de treball intens per a arribar a les vacances. El dia dèneu tornaré a ser un home lliure i promet donar-li canya a tot açò,.Hi han coses de les que vull parlar però necessite un poc de temps per a aturar-me a pensar un poc.

Fins molt prompte.

I mentrestant vos deixe amb bona companyia. El blog Humor Azul i el llibre homònim escrit pel Profeta Azul, un valencià insòlit que va aprendre a escriure el castellà amb uns pastors en las muntanyes de Nepal i el valenciá amb uns zaplanistes que estaven per allà per requalificar l'Everest i fer un camp de golf.

I sí profeta, sí, sóc un home. I és que ningú és perfecte.




1 comentari:

El profeta Azul ha dit...

moltes gracies, ningú es perfecte i zaplana menys.