divendres, 17 d’octubre de 2008

"On citizenship"


Encara que oficialment no ho sóc, espere ser-ho d'ací uns mesos, ja porte uns anyets guanyant-me el pa tractant de ensenyar al altres la llengua de Shakespeare. Tot i els meus recels inicials, i sabent els interessos que s'amagaven darrere, he de confessar que vaig rebre la notícia sobre la docència en Anglés de EpC amb cert optimisme. A banda dels nous camins que semblaven obrir-se al meu horitzó professional, pensava que era tot un repte per als mestres i una oportunitat única per als alumnes. Com sol passar amb tots els anuncis dels nostre govern, va ser la cruda realitat dels fets la que es va encarregar de tornar-me del món dels somnis. Ja la convocatòria de places de mestre em va semblar estranya, només licenciats en Filosofia i Història. No dubte que no puguen fer-ho però, per què excloure sociòlegs, politòlegs, licenciats en Dret? No suposa una pèrdua d'enfocaments que podien haver enriquit l'assignatura? Més encara quan les places no es van cobrir ni de lluny. Malauradament no abunden per les nostres terres gent amb domini de l'Anglés que a més tinga vocació per la docència, llevat, per suposat, dels mestres i professors d'eixa llengua.

Davant la poca resposta a la crida feta per l'Administració, se'ls va ocòrrer La Solució, imaginativa i peculiar, com totes: Dos professors per aula, traducció simultània, en fi, que vos vaig a contar... el que tenim.

"M'ha costat massa guanyar-me el respecte dels alumnes com per a malbaratar-lo ara per un capritx del conseller" es queixava una professora d'angles davant dels periodistes. I es que sembla això, una broma pesada al nostres docents per part del conseller. Broma que junt a les inspecions i la crida a la delació per part dels pares despres que els inspectors protestaren, la veritat és que té poca gràcia i pitjor gust.

És la professió de mestre la que indubtablement més s'ha desprestigiat amb els anys i és, per contra, en aquest col·lectiu en el que més abunda la vocació, l'amor per allò que es fa, les ganes per aprendre i per donar el millor d'un mateix. Contrariament al que es pot pensar, és un treball dur, dels que és fan a peu d'obra i on sovint sembla que quan més t'impliques, més incomprensions trobes. Que els alumnes siguen injust, entra dins del sou; que ho siguen els pares, no tant però acabes per fer-te a tot; però que siguen els teus propis superiors qui et tracten com un individu perillós que cal vigilar-lo de prop, animant als propis pares a la delació, és simplement repugnant. Personalment, sóc dels que pensa que sense respecte al que ensenya no és possible la educació i sense educació, la societat deixa de ser-ho i passa a ser un zoològic. I és per això que no acabe d'entendre quin tipus de societat té en la ment el conseller quan insta a pares i alumnes a comportar-se com els guardes rojos de la revolució maoista. Els extrems es toquen, no hi ha dubte.




Ara més que mai: Font de Mora dimissió!!!




2 comentaris:

Antzoki ha dit...

Bones!

Et deixe ací el meu blog
http://eldivendres.blogspot.com



(i gràcies per felicitar-nos al Bloc Jove pel Moute)

Marc Sack ha dit...

Hola, Crec ja haver vist alguna cosa del teu blog. Em sembla molt original. En tot cas, ja estàs enllaçat.